L’exercici físic, nova ferramenta terapèutica en pacients amb càncer de mama

Setembre 26, 2018

L’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), la Fundació IVO, l’Associació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana i la Fundació Trinidad Alfonso han presentat l’estudi clínic Exercici físic i càncer de mama”. L’estudi, que tindrà una durada de 6 mesos, avaluarà els efectes d’un programa d’activitat física que s’executarà durant 8 setmanes en dones amb càncer de mama. L’objectiu és augmentar l’adherència a l’exercici en les pacients a través d’una intervenció programada desenvolupada per un llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

L’estudi compta amb la participació de 60 pacients de l’Hospital La Fe i de la Fundació IVO. Les pacients es dividiran en dos grups de 30 participants. Un primer grup, que farà un total de 16 sessions durant 8 setmanes, en les quals els professionals ensenyaran com incorporar l’exercici en la vida diària i la manera de fer-ho tenint en compte les condicions personals de cada pacient. L’altre grup no farà cap activitat física, amb l’objectiu de comparar els resultats amb els obtinguts en el primer grup.

L’estudi també pretén formar i conscienciar els futurs llicenciats sobre el paper tan important que l’exercici físic juga en la prevenció del càncer i el paper beneficiós que pot suposar en el tractament, però sempre amb la direcció de professionals de la salut i l’esport i adaptant l’exercici a les característiques i la situació de cada pacient. Una vegada conclòs el programa i, analitzats els resultats, els professionals mèdics de l’IVO i l’Hospital La Fe valoraran la idoneïtat de convertir este estudi pilot en un programa.

L’Associació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana i el centre esportiu Suma de la Patacona també participen en el projecte cedint les seues instal·lacions per a estes sessions pràctiques, que constaran d’exercicis com ara bicicleta estàtica, exercicis de banda elàstica, caminar-marxar-córrer, circuit de potència, exercicis aquàtics i exercicis aeròbics combinats amb dansa. Els exercicis s’adaptaran a cada pacient i estaran dirigits per Igor Herrero, esportista d’elit i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. L’empresa tèxtil Luanvi també col·labora en l’estudi amb la cessió de camisetes esportives especials per a les participants.

La tendència d’incloure l’exercici físic com a ferramenta terapèutica s’ha incrementat en els últims anys i en l’últim Congrés d’ASCO (Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica) s’han organitzat dos sessions sobre els beneficis de l’exercici individualitzat en els pacients amb càncer, tant a nivell de l’estat cardiovascular com associat a una reducció de la recurrència i de la mortalitat en dones diagnosticades de càncer de mama.

Exercici i càncer de mama

El paper beneficiós de l’exercici en les pacients amb càncer de mama ja està demostrat i l’objectiu d’este estudi és contribuir a augmentar l’adherència a l’exercici d’esta població, atés que només el 30 % de les pacients amb càncer de mama fan exercici i entre un 25 i un 50 % disminuïxen l’activitat física durant el tractament. En l’estudi s’ensenya a les pacients, des del rigor i la professionalitat, com incorporar l’exercici en la seua vida i, sobretot, a mantindre’l en el temps d’acord amb les condicions personals de cada pacient.

Els beneficis que aporta l’activitat física en el cas de dones ja diagnosticades de càncer de mama són molt importants. En estes pacients l’exercici ajuda a enfortir el sistema immunitari i el cor, disminuïx la sensació de fatiga i també contribuïx a aconseguir i mantindre un pes saludable. Per tant, l’exercici contribuïx a millorar la qualitat de vida i a augmentar la supervivència de les pacients.

El Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (GEICAM) ha proposat recentment una definició específica per a l’exercici fisicooncològic com “aquell exercici pautat per un professional, que es fa per a reduir o previndre els efectes secundaris dels tractaments oncològics de manera individualitzada, i que, pels seus efectes globals en l’organisme, milloren la salut, la qualitat de vida i la supervivència de les pacients”.

La prevenció primària hauria de jugar un paper molt important per a reduir la incidència d’esta malaltia. Sabem que l’exercici físic té un paper beneficiós en la incidència, però també en l’evolució de la malaltia i en la toxicitat produïda pels tractaments. La doctora Olga Pons, metgessa especialista en Oncologia Radioteràpica a l’Hospital la Fe i una de les responsables del projecte, ha afirmat que “el càncer de mama és el tumor més diagnosticat en dones i el patix 1 de cada 8 al llarg de la seua vida, per la qual cosa és molt important la detecció precoç i la prevenció, on juga un paper fonamental l’exercici físic que, a més, ajuda a previndre recaigudes”.

Per la seua part, la doctora Elena Oliete, metgessa adjunta de la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de la Fundació IVO, ha afirmat que “l’exercici és un dels pilars de la prevenció i este estudi ens permetrà conéixer de primera mà les barreres que tenen les pacients per a trobar la manera idònia de motivar-les en la pràctica habitual d’activitat física, amb la finalitat d’aconseguir que l’exercici esdevinga un aliat terapèutic per a totes”.

Sobre el càncer de mama

El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones, L’any 2015 hi va haver 27.740 casos a Espanya. El risc de patir este tipus de càncer al llarg de la vida ocorre en una de cada huit dones i la incidència d’esta patologia mostra una tendència en forma de corba ascendent, amb un increment d’un 2-3 % anual.

Entre els factors de risc per a desenvolupar càncer de mama destaquen l’edat, raça, història familiar, susceptibilitat genètica, alcohol, obesitat, tabac, inactivitat física, antecedent de biòpsies prèvies, densitat mamària elevada, nul·liparitat, ús prolongat de teràpies hormonals amb estrògens i progesterona, menarquia primerenca o menopausa tardana. Només menys del 10 % de casos de càncer de mama són hereditaris, i estan relacionats amb una mutació en el gen BRCA 1 i en el BCRA 2.

Les dones diagnosticades i tractades per càncer de mama presenten una taxa de supervivència elevada (86 % als 5 anys), pel fet que la majoria dels casos es diagnostiquen en estadis inicials de la malaltia gràcies al cribratge mamogràfic i al continu avanç i millora dels tractaments aplicats.