L’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), la Fundació IVO, l’Associació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana, la Fundació Trinidad Alfonso i SUMA Fitness Club han presentat les conclusions de l’estudi clínic “Exercici físic i càncer de mama”.
Este estudi, realitzat entre 60 pacients que han superat un càncer de mama, ha avaluat durant sis mesos els efectes d’un programa d’activitat física de 13 setmanes de duració, amb l’objectiu de mesurar l’adherència a l’exercici físic. Per a fer-ho, s’ha desenvolupat un programa específic d’exercici físic adequat a les necessitats i realitats de les pacients, dissenyat per les doctores Ana Queralt i Marta Terrón, professores de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de València, i impartit per Igor Herrero, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. La col·laboració d’este equip multidisciplinari ha sigut clau en cada una de les etapes.
Resultats: 9 de cada 10 dones desenvolupen adherència a l’exercici físic moderat
Els resultats de l’estudi mostren que la majoria de les dones que van realitzar este pla guiat per professionals van incorporar l’exercici físic al seu dia a dia i com a part dels seus hàbits. Un 88,68 % de les pacients va continuar fent exercici una vegada finalitzat el pla.
Les responsables de la investigació de l’IVO i de l’IIS La Fe han manifestat la necessitat que “programes esportius —supervisats per professionals— s’incorporen com a part del tractament de la malaltia oncològica: És comú entre les pacients la falta de pràctica d’exercici per desconeixement i perquè no hi ha programes professionals que garantisquen el benestar de la pacient”, han assenyalat.
La doctora Elena Oliete, metgessa adjunta de la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de la Fundació IVO i una de les coordinadores de l’estudi, ha destacat que el fet de treballar en un entorn no mèdic ha sigut clau per a l’estat anímic i la manera d’afrontar l’estudi per part de les participants. “Els efectes positius de l’esport en pacients oncològiques estan demostrats i sustentats per molts estudis. Està verificat que l’exercici prevé, protegix d’una segona recaiguda i fins i tot d’altres malalties, però, a més, destacaria que en l’aspecte emocional els resultats d’este programa han sigut increïbles. El poder del grup ha sigut un catalitzador”, ha destacat l’especialista.
Per la seua banda, la doctora Olga Pons, metgessa especialista en Oncologia Radioteràpica a l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València i responsable també del projecte, ha volgut incidir en el camí que queda per recórrer entre la prescripció mèdica de fer exercici i la pràctica real per part de les pacients. “Este estudi ha demostrat que els programes d’entrenament dissenyats i supervisats per professionals aconseguixen generar hàbit i que 9 de cada 10 pacients continuen fent exercici físic en el seu dia a dia amb tots els beneficis que això comporta”, ha conclòs la doctora.
El programa es va realitzar a les instal·lacions del centre esportiu SUMA Fitness Club Patacona i va comptar amb sessions pràctiques de bicicleta estàtica, exercicis de banda elàstica, caminar-marxar-córrer, circuit de potència, exercicis aquàtics i exercicis aeròbics combinats amb dansa. Els exercicis van estar dirigits i supervisats per Igor Herrero, esportista d’elit i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Exercici i càncer de mama
Només el 30 % de les pacients amb càncer de mama fan exercici i entre un 25 i un 50 % disminuïxen la seua activitat física durant el tractament. Un dels objectius de l’estudi és ensenyar a les pacients, des del rigor i la professionalitat, com incorporar l’exercici en la seua vida i, sobretot, a mantindre’l en el temps d’acord amb les condicions personals de cada una.
Els beneficis que aporta l’activitat física en el cas de dones ja diagnosticades de càncer de mama són molt importants. En estes pacients l’exercici ajuda a enfortir el sistema immunitari i el cor, disminuïx la sensació de fatiga i també contribuïx a aconseguir i mantindre un pes saludable. Per tant, l’exercici contribuïx a millorar la qualitat de vida i a augmentar la supervivència de les pacients.
El Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (GEICAM) ha proposat recentment una definició específica per a l’exercici físic oncològic com “aquell exercici pautat per un professional, que es fa per a reduir o previndre els efectes secundaris dels tractaments oncològics de manera individualitzada, i que, pels seus efectes globals en l’organisme, milloren la salut, la qualitat de vida i la supervivència de les pacients”.
El càncer de mama és el tumor més diagnosticat en dones i el patix 1 de cada 8 al llarg de la seua vida, per la qual cosa és molt important la detecció precoç i la prevenció, en què juga un paper fonamental l’exercici físic, que, a més, ajuda a previndre recaigudes”.
La prevenció primària hauria de tindre un paper molt important en la reducció de la incidència d’esta malaltia. Sabem que l’exercici físic té un paper beneficiós en la incidència, però també en l’evolució de la malaltia i en la toxicitat produïda pels tractaments.
